La cadena trencada

Ahir a la tarda, mentre en Marc arreglava la seva vella bicicleta de muntanya al garatge, es va adonar que la cadena s'havia trencat. Ja l'havia reparat dues vegades aquest any, però aquest cop el mal semblava més greu. La seva amiga la Laia va arribar just quan ell buscava un enllaç de recanvi a la caixa d'eines. "Si no la pots arreglar avui, ens perdrem la sortida en grup de demà", va dir. En Marc havia promès a tothom que participaria en la ruta de vint quilòmetres pel camí de muntanya. Mentre parlaven, la Laia va agafar els trossos trencats i els va examinar amb atenció. De sobte va recordar que el seu oncle tenia una petita botiga de bicicletes al poble i li havia regalat una cadena nova el mes passat. En Marc es va netejar les mans amb un drap vell i la va mirar esperançat. Van decidir anar amb cotxe a la botiga abans que tanqués.

Quan sortien del garatge, va sonar el mòbil d'en Marc. Era la seva germana que li preguntava si ja havia reparat la roda punxada d'ella. Ell li va explicar que encara treballava en la seva bicicleta però que l'ajudaria després de la sortida en grup.

A la botiga, el propietari va trobar una cadena més resistent que encaixava perfectament. Mentre en Marc pagava, la Laia va veure unes pastilles de fre de color vermell brillant al prestatge i li va suggerir que les canviés també.

Quan van tornar a casa, el sol ja s'havia post. En Marc va treballar sota el llum del garatge i va acabar de muntar les peces noves. Va provar la bicicleta i va somriure perquè ara canviava de marxa sense problemes. Si el temps es manté sec demà, gaudiran d'una sortida perfecta per les muntanyes.