El retrat esvaït
C1Mentre ordenava una caixa de llibres heretats a l'estudi desordenat de la seva tia difunta, en Tomàs va trobar un prim volum de poesia del segle dinou amb les pàgines groguejades a les vores. Entre dos sonets, com si l'haguessin amagat expressament, hi havia una petita fotografia sèpia retallada per encaixar exactament a les dimensions del llibre. La imatge mostrava una dona d'uns trenta-cinc anys dreta al costat d'una reixa de ferro ornamentada, amb una expressió de serena diversió en lloc de la rigidesa habitual de l'època. El que més va sorprendre en Tomàs va ser la lleugera anotació a llapis al dors: "Lluïsa, abans del malentès, 1897."
No havia sentit mai la seva tia parlar de ningú amb aquest nom, però la cal·ligrafia s'assemblava de manera inconfusible a l'elegant escriptura que la seva àvia feia servir a les cartes. Intrigat, va dedicar la resta de la tarda a comparar cartes familiars i va descobrir que la Lluïsa havia estat l'amiga més íntima de la seva tia fins que una discussió acalorada per una herència no revelada a la primavera de 1898 havia trencat definitivament la relació.
La fotografia, amb les vores ben conservades i el lloc amagat, feia pensar que la seva tia havia continuat apreciant aquell record molt després que l'amistat s'hagués acabat. En Tomàs es va preguntar si el llibre mateix havia pertangut abans a la Lluïsa; un petit exlibris a la guarda portava només les inicials "L.M." i la data 1896, un any abans de la fotografia.
El descobriment li va deixar una estranya sensació d'haver irromput en una reconciliació privada que no havia arribat a produir-se mai, i es va trobar rellegint els sonets amb una atenció nova per si hi havia alguna referència velada que suggerís penediment o un afecte que perdurava. Al vespre, la fotografia ja reposava amb cura entre dos fulls de paper sense àcid, tot i que en Tomàs encara no sabia si tornar-la al seu amagatall original o emmarcar-la com un fragment de la història familiar que acabava de recuperar.