El paraigua oblidat

Dimarts passat a la tarda, la Maria anava de pressa sota una pluja intensa pel centre de la ciutat quan es va adonar que havia deixat el seu paraigua vermell a l'autobús. L'havia comprat només dues setmanes abans i es va sentir molt enfadada amb ella mateixa.

Al mateix temps, en Pere seia en aquell mateix autobús, tornant cap a casa després de la feina. Va veure el paraigua vermell brillant al seient del costat i es va preguntar de qui devia ser. Com que l'autobús anava ple, va decidir endur-se'l en lloc de deixar-lo perquè algú altre l'agafés.

L'endemà al matí, en Pere va portar el paraigua a l'oficina d'objectes perduts de l'estació d'autobusos. L'empleat va anotar-ne una descripció i va prometre trucar si apareixia la propietària. Mentrestant, la Maria ja havia telefonat dues vegades a l'empresa d'autobusos i havia descrit l'objecte perdut amb detall. Va explicar que el paraigua tenia un mànec de fusta amb una petita placa metàl·lica que deia "Fabricat a Espanya".

Dijous al vespre, l'oficina li va trucar finalment. Quan la Maria va arribar per recollir-lo, va conèixer en Pere, que havia tornat per comprovar si algú l'havia reclamat. Van començar a parlar i ella li va agrair càlidament la seva honradesa. En Pere va somriure i va dir que estava content que hagués trobat la seva propietària. Abans de separar-se, la Maria li va oferir pagar-li un cafè com a petit agraïment. En Pere va acceptar i van quedar per trobar-se al cafè prop de l'estació el cap de setmana següent. Mentre intercanviaven els números, tots dos van sentir que haver perdut el paraigua havia portat, sorprenentment, a alguna cosa agradable.