Mitjanit al forn

L'Elena feia gairebé dos anys que treballava al torn de nit a la Fleca del Pi, però les hores de silenci encara la sorprenien. Quan va arribar a les onze, els carrers eren deserts i l'únic soroll era el de les claus girant a la porta pesada del darrere. Cap a mitjanit els forns ja rugien; els havia preescalfat una hora abans perquè la primera fornada de pa de pagès fermentés mentre ella preparava les masses més dolces. Normalment el seu company en Marc s'afegia a dos quarts d'una. Aquella nit, però, ell havia trucat per dir que el seu fill petit estava malalt, de manera que l'Elena va preparar tota sola els pastissos del matí. Va donar forma als croissants amb moviments ràpids i experts, recordant com n'havien estat de maldestres els seus dits quan havia començat.

A les dues va introduir les primeres safates als forns i va posar el temporitzador. Mentre coïen, va netejar les superfícies de marbre i va veure que el torn anterior havia deixat un rastre de farina per terra. Aviat l'olor de vainilla i mantega calenta va omplir l'estança. A les tres va repassar els registres de temperatura que el propietari exigia mantenir; tot estava dins dels límits necessaris, cosa que la va tranquil·litzar perquè la inspecció del mes passat havia estat molt rigorosa.

De sobte va sonar el telèfon. Era el repartidor que explicava que la furgoneta se li havia espatllat a la ronda i que trigaria com a mínim quaranta minuts a arribar. L'Elena va calcular que el pa estaria a punt abans que ell arribés, així que va decidir començar a empaquetar els productes que havien refredat la nit anterior.

A dos quarts de cinc la fleca s'omplia de la llum daurada del sol naixent que entrava per les finestres altes. Acabava de posar les etiquetes a les últimes caixes quan en Teo, l'aprenent nou que substituïa en Marc, va entrar carregant dos cafès ben grossos. Es va disculpar per haver arribat d'hora i es va oferir a ajudar a carregar la furgoneta. L'Elena va somriure, agraïda que el llarg torn estigués a punt d'acabar. Quan va sortir a l'aire fresc del matí a les sis, es va adonar que una vegada més havia convertit ingredients senzills en fileres de pans i pastissos perfectes mentre la resta de la ciutat dormia.