El torn de nit habitual

L'Elena feia gairebé quatre anys que treballava com a analista sènior al Banc Regional quan es va oferir per cobrir el torn de nit tres vespres a la setmana. Sempre havia preferit les oficines tranquil·les, i el bullici habitual del dia havia començat a esgotar-la. Quan els companys marxaven a dos quarts de set, la planta diàfana quedava gairebé en silenci, només se sentia el brunzit baix dels aparells d'aire condicionat que havien funcionat des del matí. L'Elena revisava primer els registres del sistema generats durant les hores punta, fixant-se en qualsevol irregularitat que hagués pogut passar desapercebuda a l'equip diürn. Després preparava els informes nocturns que s'enviaven automàticament als directors regionals a mitjanit.

Aquell dimarts concret havia arribat més tard de l'habitual perquè l'autobús que agafava normalment s'havia endarrerit per culpa d'un fort xàfec. Un cop asseguda a la taula, es va adonar que s'havia deixat el termos de cafè, així que va anar a la petita cuina on acabava de preparar-se una cafetera fresca. Mentre esperava que s'omplís la tassa, va pensar en l'ascens que li havien promès si les xifres trimestrals continuaven millorant. El cap d'oficina, en Lluís, li havia dit tot just la setmana anterior que el seu índex de precisió era el més alt del departament.

Cap a les vuit del vespre va rebre una trucada del vigilant de seguretat que li va comunicar que la porta principal s'havia quedat oberta per culpa d'una netejadora. Va activar immediatament el pany electrònic des de l'ordinador i va anotar l'incident al registre corresponent. A dos quarts de deu havia acabat la conciliació final de les operacions de canvi de divisa acumulades des que havien tancat els mercats europeus. Satisfeta amb les xifres netes, es va permetre una pausa breu i va menjar l'entrepà que s'havia preparat aquell matí.

Poc després de les deu va iniciar el procés de còpia de seguretat que duraria fins a un quart de dotze. Durant aquell temps l'edifici quedava gairebé buit; només el conserge de nit es quedava a la planta baixa. L'Elena havia acabat apreciant aquelles hores solitàries perquè li donaven espai per reflexionar sobre els nous models analítics que volia introduir si el banc aprovava la seva proposta. Quan la còpia va finalitzar amb èxit, va apagar les pantalles, va recollir les seves coses i es va dirigir a l'ascensor. En sortir a l'aire fresc de la nit a dos quarts de dotze, va pensar que aquell torn de nit, tot i ser esgotador, s'havia convertit en la part més productiva de la seva setmana.