Dir què estaré fent en aquell moment

A la lliçó B1 #5 el futur tenia cinc formes, i totes responien a la pregunta «què passarà?». De vegades cal una altra cosa: no què passarà, sinó què estarà en curs en un moment donat. «Demà a les deu estaré volant sobre el mar.» Per a això l'anglès té el Future Continuous, el futur continu. És el bessó del Past Continuous (A2 #2): allà, el fons en el passat (At ten I was flying); aquí, el fons en el futur (At ten I'll be flying).

La forma: will be + verb en -ing. will i be són iguals per a totes les persones; només canvia el verb principal.

A la resposta curta no es repeteixen be ni el verb en -ing: només will o won't. Els adverbis probably, still, definitely van entre will i be: I'll probably be working late. A la negació, probably passa al davant, abans de won't: I probably won't be working on Friday.

Quan es fa servir.

El primer cas és una acció en curs en un moment concret del futur. Normalment el moment es diu clarament: at ten tomorrow, this time tomorrow («demà a aquesta mateixa hora»), this time next week, all day on Saturday. Don't call at six — I'll be driving. La trucada arribarà enmig del viatge: estaré conduint. L'acció també pot ocupar tot l'interval: I'll be working all day on Saturday — el dissabte sencer se l'endurà la feina.

El segon és la pregunta educada sobre els plans: Will you be using the printer this afternoon? Preguntem com anirà el dia de l'altre, sense pressionar-lo. Will you use the printer? sona a pregunta sobre una decisió i fàcilment s'entén com una petició o fins i tot un retret. Per això a la feina, a l'hotel o a la botiga, pels plans es pregunta amb la forma contínua: Will you be paying by card? Per què la forma contínua és més educada? No pregunta «què decidiràs?», sinó «què hi haurà en marxa?». L'altre no ha de decidir res per tu: simplement t'explica com serà el seu dia. I tu, quan ja saps els seus plans, pots demanar-li un favor si no li fa res: Will you be using the car tonight? If not, could I borrow it?

La negació té el mateix matís. I won't come to the meeting — «no hi vindré», sona a negativa: no en tinc ganes. I won't be coming to the meeting — una informació tranquil·la: les coses han anat així.

Compara-ho amb el will simple. La diferència és la mateixa que entre el Past Simple i el Past Continuous:

I amb el Present Continuous. I'm meeting Anna at six és un acord (B1 #5): la trobada està fixada. At half past six I'll be sitting in a café with Anna és la imatge d'aquell moment: què estaré fent. Sovint van l'un al costat de l'altre: primer el pla, després la imatge.

Els verbs d'estat (B1 #4) no van en el futur continu. Amb know, like, want i have en el sentit de «tenir», el will simple: This time next year I'll know much more.

Més exemples:

Així no es diu. ✗ Will you be come tomorrow? → ✓ Will you be coming tomorrow? Després de be cal el verb en -ing, no la forma base.

Posa't a prova. Com es diu «demà a les nou estaré anant a la feina»? Quina diferència hi ha entre I won't come i I won't be coming? Per què no es pot dir I'll be knowing the results tomorrow?