Descriure una cosa i fer-ne una ressenya

Una ressenya d'una compra, un anunci de venda, la descripció d'una bossa perduda: a tot arreu cal dir alhora diverses característiques d'una cosa i quins sentiments t'ha provocat. Per a això l'anglès té dues eines: l'ordre dels adjectius i la parella -ed i -ing.

L'ordre dels adjectius. En català la majoria d'adjectius van darrere del nom, i l'ordre entre ells és força lliure: «una taula rodona de fusta», «una vella taula rodona», «un sofà de pell vermell». En anglès tots van davant del nom, i l'ordre és fix:

La lògica és aquesta: com més lligada està una característica a la cosa mateixa, més a prop del nom va. L'opinió és el que penses tu; se'n pot discutir, i per això va més lluny que res. La mida i l'edat canvien amb el temps. El color, l'origen i el material ja són propietats de la cosa. I la finalitat gairebé es fon amb el nom: dining table — «taula de menjador», running shoes — «sabatilles per córrer». Si dubtes, pregunta't quina característica és més permanent. Aquesta és la que va més a prop del nom.

Quina característica va a quin grup. El més difícil és distingir l'opinió del fet. L'opinió és allò que es pot discutir: lovely, beautiful, ugly, comfortable, expensive, cheap, useful. El fet és el que es veu o es pot mesurar: la mida (big, tiny, long, tall), l'edat (old, new, young), la forma (round, square), el color. L'origen i el material responen a «d'on?» i «de què?»: Italian, Swiss, wooden, leather. El material sovint es diu amb un nom sense cap terminació: a stone house, a gold ring, a wool coat. On el català diu «una casa de pedra», l'anglès posa el nom del material davant, sense of. El mateix amb la finalitat: a kitchen table, a sports bag. Aquest nom sempre va l'últim, tocant la paraula principal: junts sonen gairebé com una sola paraula.

A la pràctica gairebé mai no es posen més de tres adjectius seguits, però l'ordre de qualsevol parella es respecta:

La coma i and. Dos adjectius d'opinió es poden separar amb una coma: a lovely, comfortable sofa. Dos colors s'uneixen amb and: a black and white photo. Quan els adjectius van darrere del verb, separats del nom, entre els dos últims també cal and: The bag is small and black.

-ed i -ing. Molts adjectius de sentiments van en parelles: bored i boring, interested i interesting, tired i tiring. La forma en -ed diu què sent una persona: alguna cosa li ha fet efecte, i s'ha cansat, s'ha sorprès, s'ha avorrit. La forma en -ing parla del que provoca aquest sentiment: una pel·lícula, un viatge, una notícia. En català de vegades passa el mateix: «interessat» i «interessant», «sorprès» i «sorprenent», «decebut» i «decebedor». Però sovint una sola paraula fa les dues feines: «avorrit» és qui s'avorreix («estic avorrit») i també el que avorreix («és avorrit»), i «cansat» pot ser «que cansa» («una feina molt cansada»). En anglès les dues formes sempre són diferents.

També hi van excited — exciting, worried — worrying, annoyed — annoying (molest, emprenyat — molest, que emprenya), embarrassed — embarrassing (avergonyit — violent, que fa vergonya).

La forma en -ing també la pot portar una persona, si és ella qui provoca el sentiment en els altres: He's boring — «és un pesat, amb ell t'avorreixes», She's an interesting person — «és una persona interessant».

Com comprovar-ho. Pregunta't: qui sent alguna cosa aquí? Si el subjecte mateix sent el sentiment, -ed: I was bored — m'avorria. Si el provoca en els altres, -ing: The film was boring — la pel·lícula feia avorrir. Per això una cosa, un lloc o un fet gairebé sempre porten -ing: una pel·lícula o un viatge no tenen sentiments. -ed el porten les persones i els animals: The dog looks bored.

Amb quins verbs. Totes dues formes no van només darrere de be. Amb get, la forma en -ed indica un canvi: I got bored after an hour. — «Al cap d'una hora em vaig començar a avorrir». Amb feel i look, com se sent i com sembla que està una persona: I feel tired. You look worried. Davant del nom es poden fer servir totes dues formes: a tired child — «un nen cansat», a tiring day — «un dia esgotador».

Compara:

Totes dues frases són correctes, però diuen coses diferents. Si les confons, dius de tu mateix una cosa que no volies dir.

Així no es diu. ✗ I'm interesting in history → ✓ I'm interested in history. L'interès el sent la persona, i per això cal la forma en -ed; interesting voldria dir que ets tu qui interessa els altres, i darrere seu no va in.

Posa't a prova. Com es diu «M'avorria a la conferència»? Posa en l'ordre correcte: jacket, leather, black, a. Què va a What a ___ day!: tired o tiring?