Dir amb precisió de què depèn una cosa

«Dependre de», «esperar l'autobús», «escoltar música», «explicar-me». En cada combinació d'aquestes, el verb català decideix tot sol si cal preposició i quina. El verb anglès també decideix tot sol, però a la seva manera. Hi ha coincidències, però són casuals: «pensar en» és think about, i «dependre de» és depend on, no pas of. Per això la preposició s'aprèn amb el verb, com una part de la paraula. El mateix val per als noms i els adjectius: el verb, el nom i l'adjectiu amb preposició formen un sol sistema, «paraula + preposició».

La forma. La preposició va just darrere del verb, i després ve allò a què es refereix l'acció: It depends on the weather. I'm waiting for the bus. A la negació, la preposició es queda amb el verb: I don't agree with you. I si la pregunta es fa sobre el que va darrere de la preposició, la preposició mateixa se'n va al final — igual que a les frases de relatiu de la B1 #17. En català la preposició va al davant de la pregunta («De què depèn?», «Qui esperes?»); en anglès, al final:

La preposició al final de la pregunta és la norma de l'anglès parlat, no una deixadesa.

Verbs amb preposició. Aquí les preposicions no són del tot casuals: cadascuna té la seva direcció, i això ajuda a recordar els verbs per grups.

Compte amb pay. Es paga per una cosa — pay for the coffee (en català, «pagar el cafè», sense preposició), però el compte, la persona o la quantitat van sense preposició: pay the bill, pay the waiter, pay ten pounds.

look forma tres verbs diferents — amb ell, la preposició decideix tot el sentit:

Verb + a qui + preposició. Alguns verbs tenen dos complements, i la preposició va davant del segon: thank someone for something, ask someone for something, spend money on something, borrow something from someone. Thanks for your help. I asked my boss for a day off. We spent too much on the hotel.

Un parany especial és explain. En català, a «explica'm» el pronom s'enganxa al verb, sense preposició. En anglès, la persona a qui s'explica alguna cosa només s'hi uneix amb to: Can you explain the rule to me? O bé: Can you explain to me how it works? Igual funcionen describe something to someone i say something to someone.

Verbs sense preposició. El parany contrari: el verb català demana preposició, i l'anglès se'n passa.

Noms amb preposició. Els noms tenen les seves preposicions, i sovint no són les del verb de la mateixa família:

Adjectius amb preposició. La tercera part del mateix sistema. Darrere de molts adjectius també va una preposició pròpia, i a partir del català no l'endevinaràs: «bo en matemàtiques» — good at maths, «casada amb un metge» — married to a doctor. La combinació s'aprèn sencera:

Molts són formes en -ed de la B1 #26: interested in, worried about, disappointed with. Sovint l'adjectiu porta la mateixa preposició que el verb o el nom de la mateixa família: worry about — worried about, an interest in — interested in. tired i tired of són coses diferents: I'm tired — «estic cansat», I'm tired of it — «n'estic fart». keen on és una combinació molt britànica: I'm not keen on spicy food — «el menjar picant no m'entusiasma». En lloc de different from, a l'anglès britànic sovint es diu different to; també és correcte.

Compara el verb i el nom de la mateixa arrel:

Darrere d'una preposició, el verb va en la forma en -ing — darrere de qualsevol: la d'un verb, com a I'm thinking about moving, Thanks for coming, She insisted on paying (B1 #16), i la d'un adjectiu: good at cooking, afraid of flying, tired of waiting.

Més exemples:

Així no es diu. ✗ What are you waiting? → ✓ What are you waiting for? Sense la preposició al final, la pregunta perd el sentit: wait i wait for són verbs diferents.

Posa't a prova. Com es diu «Depèn del temps»? Què falla a We discussed about the price? Quines preposicions van darrere de good, afraid i proud?