Explicar com es fa una cosa

A l'A2 #19 la passiva era un grup de formes fetes: is included, was built, I was born. Ara es converteix en un sistema. Podràs posar en passiva qualsevol temps que coneguis i descriure tot un procés —com es fa el pa, com es revisen les sol·licituds, què s'ha fet en una casa— sense dir ni una vegada qui hi ha treballat.

La forma: be en el temps que calgui + la tercera forma del verb. La tercera forma no canvia mai; el temps el porta només be. Per això la passiva es fa en dos passos: primer decideix quin temps cal, després posa be en aquest temps i afegeix-hi la tercera forma.

Les dues paraules que més es confonen: being va als temps continus (is being repaired: l'estan arreglant ara mateix), i been, al perfet (has been repaired: ja l'han arreglat).

La negació i la pregunta segueixen les regles del temps en què està be. not va darrere del primer verb auxiliar, i a la pregunta el primer auxiliar passa al davant. A la passiva no cal do: la seva feina la fa be.

Per què l'anglès necessita la passiva. En català es pot dir «aquí construeixen una escola» o «el cafè es cultiva al Brasil» sense dir qui ho fa, i tothom entén que ho fa gent qualsevol. En anglès la frase ha de tenir subjecte per força, i aquest «es» no té equivalent. Si qui fa l'acció és desconegut o no importa, el subjecte passa a ser la cosa, i el verb es posa en passiva. Per això en anglès la passiva és molt més freqüent que la passiva amb «ser» del català («va ser construït»), sobretot en instruccions, avisos i notícies: sovint correspon al que en català es diu amb «es».

Quan es tria la passiva.

Qui fa l'acció és desconegut: My bike was stolen last night. Qui l'ha robada, no ho sap ningú.

Qui fa l'acció no importa o ja està clar: The office is cleaned every evening. He was arrested at the airport. És clar que el va detenir la policia.

Es descriu un procés o una norma: First the flour is weighed, then it is mixed with water. Applications are checked within two weeks. Importen els passos, no les persones.

by: qui ho ha fet. Qui fa l'acció s'anomena amb by només si és important o nou per a qui escolta: This bridge was designed by a famous engineer. A la majoria de frases passives no hi ha cap by.

La passiva amb dos complements. give, send, offer, show i pay tenen dos complements: a qui i què. A la passiva el subjecte sol ser la persona: They gave me a form → I was given a form. En català això no es fa («jo vaig ser donat» no es diu): es diu «em van donar un formulari». La variant A form was given to me també és correcta, però sona més formal.

Només té passiva el verb amb complement directe. La passiva gira la frase: allò sobre què s'ha actuat passa a ser el subjecte. Si el verb no té complement directe, no hi ha res per girar. happen, arrive, die, fall i appear no fan res a res, i no tenen passiva: What happened?, i no ✗ What was happened? La prova és senzilla: si es pot preguntar «què?» o «qui?» —què han construït, qui han detingut—, la passiva és possible. Si no, no.

Dues parelles de verbs mostren aquesta regla amb una claredat especial. A cada parella, un verb fa l'acció tot sol, i l'altre la fa sobre alguna cosa. Només el segon té passiva.

El parany és que lay és «posar» i alhora el passat d'«estar estirat»: I lay in bed, «vaig estar estirat al llit». La forma en -ing d'«estar estirat» és lying; la de «posar», laying. I en català «pujar» serveix per a totes dues coses («els preus pugen», «la botiga puja els preus»); en anglès són dos verbs.

Compara. La mateixa notícia sobre els preus sona diferent:

Darrere de la passiva sempre hi ha algú invisible que fa l'acció; rise no diu res de ningú.

Més exemples:

Així no es diu. ✗ He rose his hand → ✓ He raised his hand. La mà, algú l'aixeca: el verb té complement directe, per tant, raise.

Posa't a prova. Com es diu en passiva They are repairing the road? Per què no es pot dir Prices were risen i com es diu bé? «Es va estirar al sofà»: She lay down o She laid down?