Mantenir una conversa i aclarir el que s'ha dit

Una conversa viva s'aguanta amb rèpliques curtes: «oi?», «ah, sí?», «jo també», «que no?». En català n'hi ha prou amb unes quantes paraules que no canvien. L'anglès les construeix totes amb el mateix material: el verb auxiliar de la frase a la qual respons. Es repeteix com un eco: a la cua de la pregunta, a la pregunta eco, al «jo també». Per això el primer pas sempre és el mateix: trobar aquest verb.

D'on surt el verb auxiliar. Si a la frase hi ha be, have (al perfet), can, will o un altre verb modal, l'eco és aquest verb. Si no n'hi ha —al Present Simple i al Past Simple—, en fa el paper do, does o did, com a la pregunta normal.

La pregunta cua (question tag). Una afirmació, una coma i una pregunta curta: «…, oi?», «…, no?». La cua té el signe contrari al de la frase: darrere d'una afirmació, negativa; darrere d'una negació, positiva. A la cua només hi ha el verb auxiliar i el pronom.

Casos especials. La cua de I am és aren't I: I'm late, aren't I? Les paraules never, hardly, nobody ja són negatives (B1 #12), i per això la cua que les segueix és positiva: You've never been to Wales, have you? Darrere de Let's… la cua és shall we: Let's have a break, shall we?

L'entonació decideix si preguntes o no. Si la veu baixa a la cua ↘, n'estàs segur i esperes que et donin la raó: Lovely day, isn't it? Així és com se sol començar una conversa amb un desconegut. Si la veu puja ↗, de debò no ho saps i ho preguntes: You're from Leeds, aren't you? — «…o m'equivoco?».

La resposta curta. A la cua i a qualsevol pregunta de sí o no es respon amb el mateix eco: — You're from Leeds, aren't you? — Yes, I am. / No, I'm not. I'm from York. Un Yes o un No sols sonen secs.

La pregunta eco: «Ah, sí? De debò?». El verb auxiliar i el pronom, amb el mateix signe que la frase de l'altre, i la veu que puja. Així es mostra interès o sorpresa i es convida l'altre a continuar:

Per aclarir un detall que no has sentit bé, posa did you say dins de la pregunta normal: Sorry, where did you say she works? — «Perdona, on has dit que treballa?». O més senzill: Sorry, what did you say?, Sorry, could you say that again?

So do I i Neither do I — «jo també» i «jo tampoc». So + verb auxiliar + subjecte: estàs d'acord amb una afirmació. Neither + verb auxiliar + subjecte: estàs d'acord amb una negació. L'ordre és invers, com a la pregunta.

El verb surt de la frase de l'altre: el mateix, i en el mateix temps. Darrere de Neither és afirmatiu: la negació ja és dins de neither, com a neither … nor (B1 #6). Nor do I vol dir el mateix que Neither do I, i en anglès britànic se sent molt. El subjecte pot ser qualsevol: — Anna likes jazz. — So does her husband.

En la conversa és més senzill: Me too en lloc de So do I i Me neither en lloc de Neither do I. Aquestes formes no canvien, però sonen més descurades; per escrit i en un registre formal cal la forma sencera.

No estar-hi d'acord: el mateix eco, sense so ni neither, amb l'accent al pronom: — I love winter. — Oh, I don't. — I can't stand jazz. — Really? I can. — I've never been to Paris. — I have.

La pregunta negativa expressa sorpresa o l'espera que et donin la raó: Isn't it beautiful? — «Que bonic, oi?»; Didn't you get my message? — «Que no has rebut el meu missatge?»; Haven't we met before? — «Ja ens coneixem, oi?».

Es respon segons els fets, no segons la forma de la pregunta. Si has rebut el missatge, Yes, I did. Si no l'has rebut, No, I didn't. Igual es respon a la cua darrere d'una negació: — You didn't call him, did you? — No, I didn't. (no li vas trucar). Yes sempre va amb el verb afirmatiu, i No, amb el negatiu. En català sol ser igual: «—Que no has rebut el meu missatge? —No, no l'he rebut».

Compara:

Així no es diu. ✗ I'm late, amn't I? → ✓ I'm late, aren't I? La forma amn't no existeix en l'anglès estàndard.

Posa't a prova. Quina cua porta She's never been here? Com mostres que estàs d'acord amb I can't sleep in hot weather? Has rebut el correu; què respons a Didn't you get my email?