Dir quan passarà una cosa i amb quina freqüència

A l'A2 #27 vas aprendre la regla dels condicionals: després d'if que parla del futur va el present — If it rains, I'll stay at home, i no ✗ If it will rain. El futur ja és a la part principal (I'll stay), i la part amb if només diu amb quina condició arribarà.

Les conjuncions de temps funcionen exactament igual. La part amb when, as soon as, until, before, after, by the time diu en quin moment passarà una cosa, i no hi va el futur. En català tampoc: no diem «et trucaré quan arribaré», sinó «quan arribi», amb subjuntiu. L'anglès no té aquest subjuntiu i hi posa el present: I'll call you when I get there. A l'anglès li n'hi ha prou amb un sol will per a tota la frase: la part principal ja ha dit que es parla del futur.

La forma. A la part principal, will, going to, l'imperatiu o un verb modal. A la part amb la conjunció, Present Simple.

till és la variant col·loquial d'until i vol dir el mateix. Després de while normalment va el Present Continuous: while parla d'un procés que està en curs, i també és un temps present.

La negació i la pregunta es fan amb les regles de sempre, i el temps és el mateix: futur a la part principal, present després de la conjunció. I won't leave until you get back. What will you do when you finish university? Will you call me as soon as you hear something?

L'ordre de les parts és lliure. Si la part amb la conjunció va primer, darrere seu es posa coma: When I get home, I'll call you. Si va segona, no hi ha coma: I'll call you when I get home. És la mateixa regla que en el relat sobre el passat (B1 #2).

«Quan l'hagi acabat»: Present Perfect. Si és important que una feina estigui ben acabada abans que en comenci una altra, després de la conjunció es posa el Present Perfect: I'll send you the report when I've finished it. — «t'enviaré l'informe quan l'hagi acabat (sencer, del tot)». As soon as I've read the book, I'll give it back. Així es diu sobretot després de when, after, as soon as, once, until. El Present Simple aquí també és correcte; el Present Perfect subratlla que la feina estarà feta. Tampoc aquí no hi ha futur.

Quan es fa servir. Tres situacions típiques:

• quedar i prometre: I'll text you as soon as I land. — «T'escric tan bon punt aterri»;
• donar una instrucció: Don't open the door until the light goes green. — «No obris la porta fins que el llum no es posi verd»;
• organitzar un pla pas a pas: After we've had lunch, we'll go to the museum.

until, sense «no». En català és molt habitual posar un «no» que no nega res: «espera't aquí fins que no torni» vol dir el mateix que «fins que torni». En anglès until ja vol dir «fins que», i darrere seu no hi va cap negació: Wait until I come back. Si la negació és a la part principal, surt «no abans que»: I won't pay until I see the car. — «No pagaré fins que no vegi el cotxe».

Compara amb if i amb la pregunta. when té dos veïns, i es confon amb tots dos:

La prova és senzilla. Si preguntes «quan?» o dius que no saps quan, és una pregunta, i hi va will, com a qualsevol pregunta sobre el futur. Si when diu el moment en què passarà l'acció principal, és una conjunció, i darrere va el present. El català dona la mateixa pista: on diu «no sé quan tornarà», amb futur, l'anglès posa will; on diu «et trucaré quan torni», amb subjuntiu, l'anglès posa el present.

Cada quan: every. every + nom en singular expressa una regularitat: every day, every Monday, every summer. Amb un número surt un interval: every two weeks — «cada dues setmanes», every three hours — «cada tres hores». Aquí el nom va en plural perquè every es refereix a tot el grup «dues setmanes». every other day és «un dia sí i un dia no»: un de cada dos dies. Amb once a week, twice a month (A1), són dues maneres de parlar de la freqüència: once a week diu quantes vegades en un període, i every two weeks, quin interval hi ha entre una vegada i l'altra.

every time i whenever: «cada vegada que». També són conjuncions de temps, i la regla és la mateixa: si parlen del futur, darrere va el present. Every time I see him, he's on the phone. — del que passa sempre. Whenever you're in Leeds, come and see us. — del futur, però you're, i no ✗ you'll be.

every i each. Totes dues volen dir «cada», totes dues van davant d'un nom en singular, i el verb que les segueix també va en singular: Every room has a TV. Each room has a TV. El català diu «cada» en tots dos casos; la diferència és com mira el grup qui parla:

També es diferencien per la forma:

• each serveix també per a dos: She had a bag in each hand. every, només per a tres o més.
• each va sol i amb of: each of us, each of the rooms, We each got a copy. every no pot: ✗ every of us → ✓ each of us o every one of us.
• Amb almost, nearly, not només serveix every: almost every day, Not every hotel has a lift.

On valen totes dues, la diferència gairebé no es nota: every time i each time volen dir el mateix.

Més exemples:

Així no es diu. ✗ every days → ✓ every day. Darrere d'every sense número, el nom va sempre en singular.

Posa't a prova. Com es diu «Truca'm tan bon punt arribis»? Per què a I don't know when she'll arrive hi ha will? each o every: She wore a ring on ___ hand?