Transmetre el consell d'un altre

Després de la B1 #15 ja pots transmetre qualsevol cosa que s'hagi dit amb said, told i asked. Però quan expliques una conversa de debò, sovint importa més la intenció que les paraules: la persona aconsellava, es negava, prometia, proposava. L'anglès transmet la intenció amb un sol verb. He said, "I'll help you" → He offered to help me. L'estil indirecte es fa més curt, i de seguida es veu per què ho va dir.

La forma: tres models. Els verbs es divideixen en tres grups segons el que va darrere. El grup s'ha d'aprendre juntament amb el verb.

Verb + persona + to + verb. Qui parla vol que actuï una altra persona, i per això cal dir qui és. La negació és not to.

Aquí també hi van ask i tell de la B1 #15: asked me to wait, told us not to be late.

Verb + to + verb, sense persona. Qui parla es compromet a fer alguna cosa o s'hi nega ell mateix, i per això no cal anomenar ningú més.

Verb + -ing, o preposició + -ing. suggest proposa una idea per a tothom alhora, i no diu qui l'ha de fer: d'aquí ve la -ing. Darrere d'una preposició (for, on) el verb sempre va en la forma en -ing.

suggest té una segona opció, amb una frase sencera: She suggested that we should go by train. Va bé quan cal dir a qui es proposa.

Què es fa més senzill. Darrere dels verbs d'intenció no cal el canvi de temps de la B1 #15. La forma to + verb i la forma en -ing no tenen temps propi: el temps el porta el mateix verb d'intenció. Compara: He said he would call me — es transmeten les paraules, amb would; He promised to call me — es transmet la intenció, i would ja no cal. L'estil indirecte es fa no només més curt, sinó també més senzill.

Alguns d'aquests verbs també admeten una frase sencera amb that: She promised that she would call, He agreed that the plan was good. Però per a la intenció la forma curta sona més natural. Quan s'explica una conversa, els verbs d'intenció normalment s'alternen amb said i told. Si totes les rèpliques passen per said, el relat sona monòton, i si totes passen per verbs d'intenció, sembla l'acta d'una reunió.

Quin verb, i quan. La pista és a les mateixes paraules de qui parla:

El consell directe: You'd better… Abans de transmetre un consell, cal sentir-lo i saber-lo donar tu mateix. A més de should (A2 #11) i If I were you (B1 #8), l'anglès té un consell amb advertència: had better + verb sense to. Vol dir «més val que ho facis, perquè si no, anirà malament», i s'acosta molt al català «més val que…». Aquí had no és passat: és una forma fixa i parla del present o del futur proper. En la llengua parlada gairebé sempre s'escurça: 'd better.

La negació és not darrere de better: You'd better not. Aquí 'd és had, no would, encara que s'escriu igual.

should o had better? You should see a doctor és un consell tranquil: «hauries d'anar-hi». You'd better see a doctor és més insistent i parla d'un cas concret: si no ho fas, hi haurà conseqüències. Per això amb les veritats generals no es fa servir had better: People should sleep eight hours, i no had better. Dit al cap o a un desconegut, You'd better… pot sonar com una amenaça; dit d'un mateix —I'd better go— es fa servir sempre i amb tothom.

L'estil indirecte. El consell directe es transmet amb un verb d'intenció: "You'd better see a doctor" → She advised me to see a doctor; "You'd better not swim here" → He warned us not to swim there. had better no canvia en estil indirecte, i també és possible l'opció amb said: She said I'd better see a doctor.

Compara offer i suggest: en català, «oferir-se a» i «proposar»:

offer és oferir-se un mateix, la seva ajuda o una cosa; suggest és proposar una idea.

Més exemples:

Així no es diu. ✗ He insisted to pay → ✓ He insisted on paying. Darrere de insist sempre va on i la forma en -ing, encara que en català es digui «va insistir a pagar». ✗ You'd better to go → ✓ You'd better go. Darrere de had better, com darrere d'un verb modal, no es posa to.

Posa't a prova. Amb quin verb es transmet "Let's take a taxi"? Què falla a He advised to rest? Com es diu «més val que no arribis tard», i com es transmet?